Inteligència fracassada

A l'Estat Espanyol, incloent-hi Catalunya per algunes particularitats semblants com són: la brutalitat policial que alguns cops ens transporta al millor i pur estil en blanc i negre de l'època franquista; el pes d'una classe "antisocial" catolicoconservadora, reaccionària, anomenada burgesia, l'aparició d'una nova classe social que anomenarem "nous progres", adinerats que  basen el seu pensament en la social democràcia d'americana de pana; la manipulació diaria de la informació en mans d'unes corporacions de comunicació al servei dels lobbys de poder ( Club Bilderberg) i per una llarga, amarga i malaguanyada llista de paral·lelismes crec que son molts els  motius i molt greus que ens han de portar a reaccionar.

La justícia es cara i no es justa, la gent desespera. S'estan pervertint drets socials bàsics com la sanitat, cada cop menys pública, l'educació amb un augment de les taxes que faciliti que només  els més rics puguin formar-se; la desaparició de la identitat del poble català i la reunificació de l'imperi de castella que ens imposa el tiràWERT; la pèrdua de drets socials com la limitació de la llei de l'avort, la pràctica eliminació de la llei de la dependència i les retallades en drets laborals, que faciliten acomiadaments a preu "low cost".

En primer lloc es curiós veure com les grans empreses aprofiten els buits legals per fer ERES alegant que ha caigut la seva productivitat, la facturació o el nombre de ventes, però els nostres ulls veuen com aquestes mateixes empreses segueixen obtenint beneficis i fins i tot moltes agumenten el valor de les seves accions.

En segon lloc es vergonyós comparar la política fiscal espanyola amb la d'altres països com pot ser l'exemple Suec. A Suècia el conjunt d'empreses que mes guanyen com podria  ser aquí les que formen l' Ibex 35 són les que més aporten en forma d'impostos a les arques de l'estat. Aquí per contra, com sol passar en un país de pandereta son les que més evadeixen impostos en paraisos fiscals. On han quedat la doctrina Keyniana? On està la política fiscal justa de qui més guanya més paga?

Vivim en un país on la cultura democràtica es precària. Sóm una democràcia jove es cert, però aquesta està assentada sobre les bases d' un post franquisme que anem arrosegant. La transició democràtica, aquest invent un cop mort el dictador, que els polítics ens venen com la salvació divina no fou mes que un pacte de silenci. Es cert que durant els ultims 30 anys la població ha augmentat el seu nivell de renta per càpita, podríem afirmar que hem viscut molt bé, hem viscut millor que vai probablement. Mireu si sóm llestos que quan les coses anaven tant bé vam inventar un argot nou: " nuevos ricos " , però també es cert que aquest creixement basat en una falsa especulació ens ha portat de camí a la misèria i ha adaptar l'argot passat al temps present, "nuevos pobres ".

Com deia anteriorment,  la manca de cultura democràtica de l'estat no ofereix ni afavoreix canals de mediació per resoldre els  confilctes constanst que vivim des dels ultims anys.

Ens diuen que hem viscut per sobre de les nostres necessitats i possibilitats, ara bé algu s'ha parat a pensar si no ha estat l'Estat qui ho ha fet?

Analitzem algun cas flagrant com és el del País Valencià. A tots ens be a la ment el nom de destacats i brillants gestors en política econòmica i social com són: Zaplana, Fabra, Mates, Camps, Barberà, que tenen en comú la presunta implicació en la trama Gürtel. Molt important avui en dia ficar la paraula presuntament davant de qualsevol afirmació, no saps mai de que et poden acusar.  

Aqusts senyors han especulat amb el sól, han malmés la costa, els paratjes naturals i han despilfarrat el que no està escrit. Algunes d'aquestes joies de la corona són els ilustres creadors d'obres faraòniques com l'aeroport de Castelló ( per no parlar del d'Alguaire perque no té nom la cosa ...), el Circuit de Formula 1 de València o més ben dit d'Espanya, (com que aquí a Catalunya ja en teniam un, ells no podien ser menys);, la Ciutat de la Ciència, en fí, un seguit d'infraestructures inútils i d'estructures político-admnistratives adjudicades a santificats arquitectes com el senyor Calatraba que han portat a que sigui el poble qui pagui aquests deliris.

La meva pregunta es:  pot quedar impune aquesta gent?

La consequència directa a aquest tipus de gestió es l'endeutament general, es l'augment d'impostos, l'eliminació de lleis socials necessàries com la llei de la dependència ( intent de cosa bona que va fer el senyor Zapatero mentres negava la crisis i mentres els seus ministres d'economia com el senyor Solbes entre altres  aplicaven la millor teoria neoliberal de mans del Banc Central Europeu i del Fons Monetari Internacional), es que els nostres joves estiguin escolaritzats en barracons mentre els titulats universitaris busquen el somni europeu emigrant fora per servir de mà d'obra barata a la senyora Merkel aspirant a treballar en un Mc Donals al centre de Berlín. 

Es curiós que tot just fa cuatre dies i quan tots arrebosavem de diners a la butxaca ( vam arribar a ser el país de la zona euro on circulaven mes bitllets de 500 euros, en argot popular, Bin Ladens ) malpagàvem a immigrants que els utilitzavem per fer la feina bruta que nosaltres no voliem fer.

Per anar concluint, no entraré a analitzar el paper que ha jugat la monarquia espanyola, institució medieval al servei de l'aristocràcia, que desde fa molts anys no té cap sentit; els bancs o caixes d'estalvis ( hem reservo el qualificatiu ) i el paper que  estan jugant els dos sindicats principals que per decència i dignitat personal no nombraré els seus noms.  Hem remetre a citar una lletra d'una cançó que crec que els descriu prou bé i diu alguna cosa així com: "Los sindicatos mayoritarios, culpables de la mayor de las traiciones cometidas a los trabajadores, pasaron a convertirse en funcionarios...."

En vista de com està la cosa no es d'extranyar que alguns ciutadans optin pel suicidi i la desesperació com es el cas dels afectats pels desnonaments i per una llei hipotecària injusta i obsoleta o l'ús de la violència en contra de l'abús de poder i l'opresió de l'Estat  pels que ja ho han perdut tot.

A la resta sempre ens quedarà anar a resar al temple de Deu  com aconsellen alguns psicòclegs als informatius de la televisió pública espanyola per alliberar l'ansietat provocada per la present situació.

Mentrestant aquests dirigents que escolllim cada cuatre anys passaran a la història per burlar-se d' un poble conformista que espera de braços plegats el miracle diví i anyora aquells fantàstics dies en que la classe treballadora s'hipotecava fins les orelles per poder anar a fer de "nou ric" a Marina d'Or, ciudad de vacaciones.

Finalment només dir que algú pot pensar que aixó es una crítica destructiva però el cert es que a mi no hem paga ningú per trobar solucions i quan vec que als que paguem per que les trobin no u fan hem venen mes ganes de criticar.